Hola amics,
En el procés per esbrinar com s'ha de fer perquè els medidors continus de glucemia siguin finançats per les administracions, el dia 25 de setembre vaig rebre un mail del Sr. Ángel Andrés Rivera, Subdirector General de Cartera de Servicios y Nuevas Tecnologias, on, molt detalladament y molt clarament, m'explicava el procés que ha de seguir un medicament o un aparell perquè aquest sigui finançat mitjançat la cobertura sanitària.
El primer que m'agradaria és agrair la resposta d'aquest senyor. M'ha fet especial il·lusió observar com una persona que ocupa un càrrec tant important com el seu, contesti personalment els correus electrònics que envia un ciutadà de peu com jo, i que ho faci d'aquesta manera tant clara i concisa.
Pels que podeu estar interessats en conèixer quin és el camí a seguir perquè un medicament o un aparell de control sigui finançat per l'administració a través de la típica recepta, us passo el contingut de la carta:
"Estimado Sr. Mas:
En relación a su consulta sobre un nuevo aparato para controlar de forma continua los niveles de glucosa en sangre se informa que en estos momentos y según contempla el Real Decreto 1030/2006, de 15 de septiembre por el que se establece la cartera de servicios comunes del Sistema Nacional de Salud y el procedimiento para su actualización, el Sistema Nacional de Salud financia en relación a los pacientes diabéticos los materiales para la aplicación de los tratamientos con insulina, incluido el material necesario para el control de su enfermedad. Esto incluye además de la medicación y el material para su aplicación y control de la glucemia, las bombas de insulina y las tiras reactivas para la determinación del hidroxibutirato cuando se cumplen los requisitos que se establecen en la Orden SCO/710/2004, de 12 de marzo, por la que se autoriza la financiación de determinados efectos y accesorios con fondos públicos.
Asimismo, le informamos que el procedimiento para la actualización de la cartera de servicios comunes del Sistema Nacional de Salud se rige por la Orden SCO/3422/2007, de 21 de noviembre, en la que se contempla el trámite para la inclusión de una nueva prestación así como los criterios que rigen la actualización de la cartera de servicios.
En base a esta norma la inclusión de una nueva técnica, tecnología o procedimiento en la cartera de servicios requiere de una evaluación previa con el fin de determinar su eficacia, eficiencia, seguridad y utilidad clínicas. Las propuestas de actualización de la cartera de servicios comunes del Sistema Nacional de Salud serán formuladas por el Ministerio de Sanidad y Consumo o por las administraciones sanitarias de las Comunidades Autónomas, por propia iniciativa o a petición razonada de las Mutualidades de Funcionarios o de terceros interesados. El anexo I de esta norma recoge una ficha con la información que debe adjuntarse a las propuestas de actualización de la cartera de servicios con el fin de disponer de la suficiente información para valorar si procede el inicio del procedimiento de actualización.
Respecto a los nuevos aparatos de monitoreo continuo de los niveles de glucosa le informamos que no hemos recibido ninguna solicitud ni información al respecto.
Atentamente,
Ángel Andrés Rivera
SUBDIRECTOR GENERAL DE CARTERA DE SERVICIOS Y NUEVAS TECNOLOGÍAS"
Muchas gracias Sr. Ángel Andrés Rivera.
Com he comentat, aquest és el procés per aconseguir que un medicament o aparell entri dins la prestació farmacèutica mitjançant el dispensament de receptes. No obstant, hi ha un altra camí que intentaré esbrinar i que consisteix en que, cada comunitat autònoma, pot decidir si finança aquests aparells o no. En aquest cas, els aparells s'entreguen en els ambulatoris de les pròpies comunitats però sense necessitat de la recepta.
Bé, ja estem una mica més informats.
Entrades relacionades amb aquest post:
- Medidors continus de glucemia
- Si es pensen que ho deixaré correr, ho tenen clar
30/09/09
03/09/09
Millorant de mica en mica
No fa pas massa que practico cliclisme de carretera. Vaig començar a fer-ho després de 9 mesos de no fer gairebé res d'esport per culpa d'una lesió a l'hombro i, com que el metge em va recomenar no practicar BTT pel risc de caure i lesionar-me de nou, vaig emprendre la meva aventura amb la bicicleta de carretera.
Això va ser fa un parell de mesos i, de mica en mica, ja vaig notant millora en el meu estat físic. Avui he volgut fer la prova i he fet una petita ruta que ja havia fet fa un mes i els resultats han sigut satisfactoris.
La ruta és de només 30 km però amb un port de muntanya de 2a categoria (segons he vist en algunes webs). D'aquests 30 km, 11 km són de pujada al port amb desnivells màxims d'un 10%, sobretot en els tres pimers km de pujada.
La primera vegada que vaig fer la ruta (22 de juliol) vaig tardar 1 hora i 39 minuts i la velocitat mitjana de la sortida va ser de 14 km/h.
Avui, he tardat 1 hora i 28 minuts i la velocitat mitjana ha sigut de 18 km/h.
Estic content!!!!!
Això va ser fa un parell de mesos i, de mica en mica, ja vaig notant millora en el meu estat físic. Avui he volgut fer la prova i he fet una petita ruta que ja havia fet fa un mes i els resultats han sigut satisfactoris.
La ruta és de només 30 km però amb un port de muntanya de 2a categoria (segons he vist en algunes webs). D'aquests 30 km, 11 km són de pujada al port amb desnivells màxims d'un 10%, sobretot en els tres pimers km de pujada.
La primera vegada que vaig fer la ruta (22 de juliol) vaig tardar 1 hora i 39 minuts i la velocitat mitjana de la sortida va ser de 14 km/h.
Avui, he tardat 1 hora i 28 minuts i la velocitat mitjana ha sigut de 18 km/h.
Estic content!!!!!
02/09/09
Si es pensen que ho deixaré correr, ho tenen clar!
Hola companys, amics i gent en general que, no se si per compassió o per avorriment, entreu en aquest blog.
Ja fa uns dies vaig penjar un post on explicava les celebritats dels medidors continus de glucosa. També, en el mateix blog, vaig informar a tothom de la impossibilitat d'adquirir-ne un per l'elevat cost de la màquina i dels recanvis que necessita per funcionar. Però si que els diabètics podríem adquirir-ho si, aquest tipus d'aparell, entrés dins de la llista de medicaments subvencionats per l'estat. Aquesta és la reflexió que vaig fer i vaig posar-me a indagar.
Vaig entrar a la web del "Ministerio de Sanidad y Política Social" i els hi vaig escriure un mail explicant les avantatges d'aquests medidors de glucosa i preguntant quin era el departament i la persona responsable de decidir quins medicaments entren i quins no dins el que els polítics i funcionaris de l'estat anomenen "Cartera de servicios comunes de prestación farmacéutica" o sigui, segons tinc entès, quins medicaments et subvenciona i quins no l'estat.
Em va respondre la "Oficina de información y atención al ciudadano" i em van dir que m'havia de dirigir a l'AGEMED ("Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios"). Doncs així ho vaig fer.
Després de comunicar-me amb aquesta agència explicant de nou tot el que ja havia explicat al ministeri, em van respondre que havia de contactar amb el "Departamento de Gestión de Prestaciones Farmacéuticas y Financiación" i, evidentment, així ho vaig fer.
Pel que sembla, han estat de vacances tot l'agost perquè, fins que no ha passat el període vacacional, no m'han tornat contesta però ... ja m'hi vaig acostant, o no, perquè el que m'han dit, ja ho sabia.
En aquest departament m'han informat de que aquest tipus d'aparell no entra dins del grup de medicaments que entren amb recepta (carai! quin notición). Això si, m'han informat sobre quin és el departament que s'encarrega d'estudiar quins medicaments i aparells han de ser finançats per l'estat i quins no. És la "Subdirección General de Cartera de Servicios y Nuevas Tecnologias", del qual, també m'han donat el mail per contactar-hi.
Bé, ara em toca parlar amb un altre departament. A veure que és el que passa ....
Ja fa uns dies vaig penjar un post on explicava les celebritats dels medidors continus de glucosa. També, en el mateix blog, vaig informar a tothom de la impossibilitat d'adquirir-ne un per l'elevat cost de la màquina i dels recanvis que necessita per funcionar. Però si que els diabètics podríem adquirir-ho si, aquest tipus d'aparell, entrés dins de la llista de medicaments subvencionats per l'estat. Aquesta és la reflexió que vaig fer i vaig posar-me a indagar.
Vaig entrar a la web del "Ministerio de Sanidad y Política Social" i els hi vaig escriure un mail explicant les avantatges d'aquests medidors de glucosa i preguntant quin era el departament i la persona responsable de decidir quins medicaments entren i quins no dins el que els polítics i funcionaris de l'estat anomenen "Cartera de servicios comunes de prestación farmacéutica" o sigui, segons tinc entès, quins medicaments et subvenciona i quins no l'estat.
Em va respondre la "Oficina de información y atención al ciudadano" i em van dir que m'havia de dirigir a l'AGEMED ("Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios"). Doncs així ho vaig fer.
Després de comunicar-me amb aquesta agència explicant de nou tot el que ja havia explicat al ministeri, em van respondre que havia de contactar amb el "Departamento de Gestión de Prestaciones Farmacéuticas y Financiación" i, evidentment, així ho vaig fer.
Pel que sembla, han estat de vacances tot l'agost perquè, fins que no ha passat el període vacacional, no m'han tornat contesta però ... ja m'hi vaig acostant, o no, perquè el que m'han dit, ja ho sabia.
En aquest departament m'han informat de que aquest tipus d'aparell no entra dins del grup de medicaments que entren amb recepta (carai! quin notición). Això si, m'han informat sobre quin és el departament que s'encarrega d'estudiar quins medicaments i aparells han de ser finançats per l'estat i quins no. És la "Subdirección General de Cartera de Servicios y Nuevas Tecnologias", del qual, també m'han donat el mail per contactar-hi.
Bé, ara em toca parlar amb un altre departament. A veure que és el que passa ....
08/08/09
Per on pugem a ...?
Benvolguts amics,
tots els que practiquem ciclisme, sabem que la majoria dels ports tenen dues cares per pujar-hi. Sempre que havia pujat als Àngels (Girona) havia pujat pel costat de Quart. Fa poc que practico ciclisme de carretera però ja hi havia pujat tres cops, crec. Aquesta ascensió als Àngels per Quart no te massa complicació. És una mica dura fins a la corba de can Mascort però a partir d'aquest punt la pujada és més tranquil·la. L'ascensió son 11,28 km amb un desnivell positiu de 424 m.
En canvi, pel costat de Madremanya, l'ascensió son 5 km amb un desnivell positiu de 320m. A més, tot just sortint de Madremanya hi ha unes rampes realment dures, almenys per a mi.
Us deixo els perfils de les dues etapes. El primer és pujant als Àngels per Quart i, el segon, per Madremanya.
Suposo que el fet de que només trobés un ciclista pujar per Madremanya i, en canvi, pujant per Quart en trobés una vintena, ja ho diu tot.
tots els que practiquem ciclisme, sabem que la majoria dels ports tenen dues cares per pujar-hi. Sempre que havia pujat als Àngels (Girona) havia pujat pel costat de Quart. Fa poc que practico ciclisme de carretera però ja hi havia pujat tres cops, crec. Aquesta ascensió als Àngels per Quart no te massa complicació. És una mica dura fins a la corba de can Mascort però a partir d'aquest punt la pujada és més tranquil·la. L'ascensió son 11,28 km amb un desnivell positiu de 424 m.
En canvi, pel costat de Madremanya, l'ascensió son 5 km amb un desnivell positiu de 320m. A més, tot just sortint de Madremanya hi ha unes rampes realment dures, almenys per a mi.Us deixo els perfils de les dues etapes. El primer és pujant als Àngels per Quart i, el segon, per Madremanya.Suposo que el fet de que només trobés un ciclista pujar per Madremanya i, en canvi, pujant per Quart en trobés una vintena, ja ho diu tot.
06/08/09
Medidors continus de la glucemia. Un aparell "perfecte" per la pràctica d'esports pels diabètics.
Hola de nou amics,
avui escric una mica disgustat o emprenyat o trist, no ho se. Us explico. Ja fa temps que vaig debutar com a diabètic i, amb el temps, cada vegada he anat agafant més consciència de la malaltia. Un punt molt important en aquest procés, va ser quan em vaig iniciar en la pràctica de l'esport cosa que m'ajuda molt disminuir les dosis d'insulina ja que augmenta la sensibilitat a la insulina. No obstant, combinar exercici físic intens amb la diabetis, no es tant fàcil. Constantment has de parar per poder-te mirar els nivells de glucèmia i, també constantment, has d'anar ingerint aliments perquè no tinguis una hipoglucèmia de les que no t'oblides (com una pàjara en l'argot esportiu). Això sense contar que no acabes de saber mai si quan inicies l'exercici has de sortir una mica alt per no haver de parar de seguida o, contràriament, no has de sortir una mica alt perquè et canses més ràpid.
Amb tot aquest tinglado, de tant en quan hi ha alguna bona notícia anunciant l'aparició de nous aparells que ens poden ajudar en el desenvolupament del nostre exercici físic. Un d'aquests aparells és el que anomenem Medidor Continu de la Glucèmia. Aquest aparell consta de dues parts. La primera esta enganxada a la pell i consta d'un petit punxó que s'insereix sota la pell i que cada 1 o 5 minuts (depenent de la marca) realitza un anàlisis de la glucèmia, i d'un transmissor que envia les dades a la segona part de l'aparell que no és res més que un receptor de dades que permet la representació d'aquestes dades i la configuració de diferents alarmes d'avís. Aparells com aquest el pots programar perquè t'avisin quan els teus nivells de glucosa en sang es redueixen fins a una quantitat programada de manera que, quan sona l'avís, ja saps que has d'ingerir quelcom per no tenir una hipoglucèmia. A més, aquest aparell no tan sols et notifica el nivell de glucosa en sang sinó que et permet veure les tendències de la teva glucèmia en un espai de temps cosa que ajuda molt a l'hora de programar-te el tipus d'alimentació i les quantitats d'insulina.
Tot això seria perfecte sinó fos per varis motius:
1.- De les tres marques que he vist que hi ha al mercat (Dexcom Seven Plus, FreeStyle Navigator y Medtronic Guardian Real-Time), només una, la de la casa Medtronic, te distribució a Espanya.
2.- El preu de l'aparell d'aquesta marca és de 3.000,00 €. Però a més, la part que va sota la pell i que és la que detecta els nivells de glucèmia, s'ha de canviar cada tres dies i, el preu de cada recanvi és, ni mes ni menys, que 59,00 €.
Tenint en compte que jo practico esport uns 20 dies al mes, si ho dividim per 3 dies que dura cada recanvi (i si tinguessim en compte que sempre hauria de practicar esport tres dies seguits cada cop) surt a 6,66 recanvis al mes que, multiplicat per 59,00 €, és un total de 392,00 € aproximadament al mes.
Com podeu veure, un preu exclusiu per diabètics milionaris. Suposo que haurem d'esperar a que l'estat els subvencioni. Si és que ho arriba a fer, serà d'aquí uns quants anys.
avui escric una mica disgustat o emprenyat o trist, no ho se. Us explico. Ja fa temps que vaig debutar com a diabètic i, amb el temps, cada vegada he anat agafant més consciència de la malaltia. Un punt molt important en aquest procés, va ser quan em vaig iniciar en la pràctica de l'esport cosa que m'ajuda molt disminuir les dosis d'insulina ja que augmenta la sensibilitat a la insulina. No obstant, combinar exercici físic intens amb la diabetis, no es tant fàcil. Constantment has de parar per poder-te mirar els nivells de glucèmia i, també constantment, has d'anar ingerint aliments perquè no tinguis una hipoglucèmia de les que no t'oblides (com una pàjara en l'argot esportiu). Això sense contar que no acabes de saber mai si quan inicies l'exercici has de sortir una mica alt per no haver de parar de seguida o, contràriament, no has de sortir una mica alt perquè et canses més ràpid.
Amb tot aquest tinglado, de tant en quan hi ha alguna bona notícia anunciant l'aparició de nous aparells que ens poden ajudar en el desenvolupament del nostre exercici físic. Un d'aquests aparells és el que anomenem Medidor Continu de la Glucèmia. Aquest aparell consta de dues parts. La primera esta enganxada a la pell i consta d'un petit punxó que s'insereix sota la pell i que cada 1 o 5 minuts (depenent de la marca) realitza un anàlisis de la glucèmia, i d'un transmissor que envia les dades a la segona part de l'aparell que no és res més que un receptor de dades que permet la representació d'aquestes dades i la configuració de diferents alarmes d'avís. Aparells com aquest el pots programar perquè t'avisin quan els teus nivells de glucosa en sang es redueixen fins a una quantitat programada de manera que, quan sona l'avís, ja saps que has d'ingerir quelcom per no tenir una hipoglucèmia. A més, aquest aparell no tan sols et notifica el nivell de glucosa en sang sinó que et permet veure les tendències de la teva glucèmia en un espai de temps cosa que ajuda molt a l'hora de programar-te el tipus d'alimentació i les quantitats d'insulina.
Tot això seria perfecte sinó fos per varis motius:
1.- De les tres marques que he vist que hi ha al mercat (Dexcom Seven Plus, FreeStyle Navigator y Medtronic Guardian Real-Time), només una, la de la casa Medtronic, te distribució a Espanya.
2.- El preu de l'aparell d'aquesta marca és de 3.000,00 €. Però a més, la part que va sota la pell i que és la que detecta els nivells de glucèmia, s'ha de canviar cada tres dies i, el preu de cada recanvi és, ni mes ni menys, que 59,00 €.
Tenint en compte que jo practico esport uns 20 dies al mes, si ho dividim per 3 dies que dura cada recanvi (i si tinguessim en compte que sempre hauria de practicar esport tres dies seguits cada cop) surt a 6,66 recanvis al mes que, multiplicat per 59,00 €, és un total de 392,00 € aproximadament al mes.
Com podeu veure, un preu exclusiu per diabètics milionaris. Suposo que haurem d'esperar a que l'estat els subvencioni. Si és que ho arriba a fer, serà d'aquí uns quants anys.
Ajustaments de la meva diabetis
De tothom, o quasi bé tothom, és sabuda la influència que l'esport te en el desenvolupament i el dia a dia dels diabètics. Els metges recomanen a tots els seus pacients practicar una mica d'esport diàriament perquè, d'aquesta manera s'aconsegueixen varis beneficis.
El primer, que és un benefici a la curta, consisteix en un increment de la sensibilitat a la insulina que beneficia l'entrada de glucosa a les cèl.lules musculars. D'aquesta manera aconseguim un major equilibri de la glucosa en sang (glucèmia) i el diabètic necessita unes quantitats menors d'insulina.
El segon, que és un benefici a la llarga, consisteix en reduir totes les lesions típiques derivades de la diabetis en gent d'edat més avançada, provocades per un tamponament de les venes i de les arteries per un excés de sucre a la sang (pèrdua de visió, problemes de circulació de la sang en les extremitats, sobretot les inferiors, etc.)
Aquesta mica d'esport que els metges recomanen, pot provocar alguns desequilibris en les glucèmies però son fàcilment controlables. Només que ingerim una quantitat d'hidrats abans de practicar l'exercici serà suficient i, normalment, no cal variar ni la dieta, ni el tipus i la quantitat d'insulina.
El problema es presenta quan un diabètic practica esport d'una manera més intensa. O sigui, res de caminar una mica, sinó de córrer un parell d'hores, fer més de 50 km en bicicleta o nedar uns 3 km. En aquest punt, la diabetis pot arribar a ser un problema perquè, tot i que com he comentat abans el cos augmenta la seva sensibilitat envers la insulina, també és veritat que aquesta gran quantitat d'esport pot desajustar els nivells de sucre en sang provocant que el control de la glucèmia sigui molt més complicat i, és en aquest punt, on jo em trobo ara. Els tipus d'insulina que m'estava (m'estic) aplicant, no em serveixen per fer tant d'esport. El problema més gran, es que crec que el mateixos metges tampoc sabran orientar-me a l'hora de realitzar tant exercici físic (si algú sap d'algun endocrinòleg especialista en la practica de l'esport, li agrairé que m'ho comuniqui).
Pel que he vist en diferents webs, la majoria de diabètics que practiquen molt d'esport, utilitzen una insulina basal que s'injecten una vegada al dia i, apart, també s'injecten una insulina ràpida abans de cada ingesta, injectant-se menys quantitat si han de realitzar esport ja que es necessita menys quantitat d'insulina per compensar els hidrats ingerits.
Bé, si algun diabètic, o no, entra en aquest blog i vol dir la seva, la seva opinió serà molt ben rebuda.
El primer, que és un benefici a la curta, consisteix en un increment de la sensibilitat a la insulina que beneficia l'entrada de glucosa a les cèl.lules musculars. D'aquesta manera aconseguim un major equilibri de la glucosa en sang (glucèmia) i el diabètic necessita unes quantitats menors d'insulina.
El segon, que és un benefici a la llarga, consisteix en reduir totes les lesions típiques derivades de la diabetis en gent d'edat més avançada, provocades per un tamponament de les venes i de les arteries per un excés de sucre a la sang (pèrdua de visió, problemes de circulació de la sang en les extremitats, sobretot les inferiors, etc.)
Aquesta mica d'esport que els metges recomanen, pot provocar alguns desequilibris en les glucèmies però son fàcilment controlables. Només que ingerim una quantitat d'hidrats abans de practicar l'exercici serà suficient i, normalment, no cal variar ni la dieta, ni el tipus i la quantitat d'insulina.
El problema es presenta quan un diabètic practica esport d'una manera més intensa. O sigui, res de caminar una mica, sinó de córrer un parell d'hores, fer més de 50 km en bicicleta o nedar uns 3 km. En aquest punt, la diabetis pot arribar a ser un problema perquè, tot i que com he comentat abans el cos augmenta la seva sensibilitat envers la insulina, també és veritat que aquesta gran quantitat d'esport pot desajustar els nivells de sucre en sang provocant que el control de la glucèmia sigui molt més complicat i, és en aquest punt, on jo em trobo ara. Els tipus d'insulina que m'estava (m'estic) aplicant, no em serveixen per fer tant d'esport. El problema més gran, es que crec que el mateixos metges tampoc sabran orientar-me a l'hora de realitzar tant exercici físic (si algú sap d'algun endocrinòleg especialista en la practica de l'esport, li agrairé que m'ho comuniqui).
Pel que he vist en diferents webs, la majoria de diabètics que practiquen molt d'esport, utilitzen una insulina basal que s'injecten una vegada al dia i, apart, també s'injecten una insulina ràpida abans de cada ingesta, injectant-se menys quantitat si han de realitzar esport ja que es necessita menys quantitat d'insulina per compensar els hidrats ingerits.
Bé, si algun diabètic, o no, entra en aquest blog i vol dir la seva, la seva opinió serà molt ben rebuda.
16/06/09
Ridiculs 300.000 €
Fa un temps vaig escriure un post plantejant la idoneïtat o no de que l'Ajuntament de Girona es gastés 300.000,00 € per tenir una sortida/arribada d'una etapa del Tour de França. El post va ser un intent d'iniciar una discussió sobre si era correcte o no gastar-se aquests diners en un acte esportiu d'aquestes característiques.
Passat un temps me n'he adonat que el que plantejava era una tonteria. Una tonteria ben bé no, però, si ho comparem amb els diners que s'està gastant el Madrid en fitxatges, us ben asseguro que 300.000,00 € em semblen una ridiculesa.
Desconec si aquests últims dies han fitxat més jugadors o no però, que jo sàpiga, fins el moment ja s'han gastat uns 150.000.000,00 € per comprar dos jugadors (Ronaldo i Kaka). Pels que no sou de matemàtiques, comentar-vos que aquests diners són aproximadament uns 25.000.000.000 milions de les antigues pessetes. AGGGGGGGHHHHHHHHHH!!!!!!!! M'entren tots els mals només de pensar-hi. Quantes coses es poden fer amb aquests diners?
Igual que en la ocasió de l'inversió de l'Ajuntament de Girona vaig fer una enquesta on preguntava a tots plegats si ho creieu correcte o no, aquesta vegada també ho faré i no crec trobar gaires persones que creguin que aquesta inversió del Madrid sigui correcte.
Els que sou del Madrid no us ho agafeu malament. Aquest post no pretén ser una crítica al vostre equip. Se que per allò dels colors igual no aconseguiu ser totalment imparcials en les vostres respostes per això us agrairé que feu un exercici doble de reflexió.
Desitjaria que, un cop més, aquest post servís per iniciar una discusió que ens ajudes a ser cada dia una mica millors persones.
Podeu votar en l'enquesta que he afegit al blog "Creieu que són correctes els fitxatges multimilioranris que es donen el món del futbol?"
Passat un temps me n'he adonat que el que plantejava era una tonteria. Una tonteria ben bé no, però, si ho comparem amb els diners que s'està gastant el Madrid en fitxatges, us ben asseguro que 300.000,00 € em semblen una ridiculesa.
Desconec si aquests últims dies han fitxat més jugadors o no però, que jo sàpiga, fins el moment ja s'han gastat uns 150.000.000,00 € per comprar dos jugadors (Ronaldo i Kaka). Pels que no sou de matemàtiques, comentar-vos que aquests diners són aproximadament uns 25.000.000.000 milions de les antigues pessetes. AGGGGGGGHHHHHHHHHH!!!!!!!! M'entren tots els mals només de pensar-hi. Quantes coses es poden fer amb aquests diners?
Igual que en la ocasió de l'inversió de l'Ajuntament de Girona vaig fer una enquesta on preguntava a tots plegats si ho creieu correcte o no, aquesta vegada també ho faré i no crec trobar gaires persones que creguin que aquesta inversió del Madrid sigui correcte.
Els que sou del Madrid no us ho agafeu malament. Aquest post no pretén ser una crítica al vostre equip. Se que per allò dels colors igual no aconseguiu ser totalment imparcials en les vostres respostes per això us agrairé que feu un exercici doble de reflexió.
Desitjaria que, un cop més, aquest post servís per iniciar una discusió que ens ajudes a ser cada dia una mica millors persones.
Podeu votar en l'enquesta que he afegit al blog "Creieu que són correctes els fitxatges multimilioranris que es donen el món del futbol?"
15/06/09
La meva primera ruta de carretera
Benvolguts amics,
ja he penjat la meva primera ruta que he fet per carretera. Al igual que feia, i penso tornar a fer amb les rutes de muntanya, en l'arxiu zip que us podeu descarregar hi trobareu la ruta (el track), punts d'interés (waypoints), el mapa, algunes fotos de coses interessants i el perfil i el resum de l'etapa.
Aquesta primera ruta, degut a que he estat nou mesos inactiu per una lesió, és una ruta senzilla que va des de Girona als Àngels pujant per la banda de Quart i baixant per Madremanya. D'aquest poble i de St. Martí Vell, trobareu unes quantes fotos que ja tenia fetes d'anteriors visites.
Podeu descarregar-vos la carpeta comprimida amb tots els arxius fent clic aquí.
A mida que vagi fent noves sortides, les aniré penjant en el meu blog.
ja he penjat la meva primera ruta que he fet per carretera. Al igual que feia, i penso tornar a fer amb les rutes de muntanya, en l'arxiu zip que us podeu descarregar hi trobareu la ruta (el track), punts d'interés (waypoints), el mapa, algunes fotos de coses interessants i el perfil i el resum de l'etapa.
Aquesta primera ruta, degut a que he estat nou mesos inactiu per una lesió, és una ruta senzilla que va des de Girona als Àngels pujant per la banda de Quart i baixant per Madremanya. D'aquest poble i de St. Martí Vell, trobareu unes quantes fotos que ja tenia fetes d'anteriors visites.
Podeu descarregar-vos la carpeta comprimida amb tots els arxius fent clic aquí.
A mida que vagi fent noves sortides, les aniré penjant en el meu blog.
13/06/09
Ja era hora!
Benvolguts amics,
sou molts els que quan em vaig lesionar i durant tot aquest temps que he estat fotut, m'heu animat dient-me que tingui paciència. Doncs gracies a tots perquè m'heu ajudat a superar tots aquests mesos (quasi 9) de no fer res.
Avui finalment he tornat a agafar la bici. Si si. Per primera vegada després de la meva luxació d'espatlla i la posterior contractura (per no fer bondat) he tornat a agafar la bicicleta i, per evitar caigudes, no he agafat la de muntanya, he agafat la de carretera que encara no havia estrenat. La veritat és que, tot i el cansament, he gaudit moltíssim.
La ruta que he fet avui no ha sigut massa llarga però ja m'ha anat be perquè, tot i no ser una ruta molt complicada, he notat com l'espatlla es carregava bastant. Concretament he anat de Girona fins els Àngels per la cara de Quart i he baixat pel costat de Madremanya, passant per Sant Martí Vell, Bordils i tornant a Girona.
Bé, gracies a tots de nou. Més tard penjaré la ruta amb les fotos, el track i aquestes coses que faig.
G R A C I E S.
sou molts els que quan em vaig lesionar i durant tot aquest temps que he estat fotut, m'heu animat dient-me que tingui paciència. Doncs gracies a tots perquè m'heu ajudat a superar tots aquests mesos (quasi 9) de no fer res.
Avui finalment he tornat a agafar la bici. Si si. Per primera vegada després de la meva luxació d'espatlla i la posterior contractura (per no fer bondat) he tornat a agafar la bicicleta i, per evitar caigudes, no he agafat la de muntanya, he agafat la de carretera que encara no havia estrenat. La veritat és que, tot i el cansament, he gaudit moltíssim.
La ruta que he fet avui no ha sigut massa llarga però ja m'ha anat be perquè, tot i no ser una ruta molt complicada, he notat com l'espatlla es carregava bastant. Concretament he anat de Girona fins els Àngels per la cara de Quart i he baixat pel costat de Madremanya, passant per Sant Martí Vell, Bordils i tornant a Girona.
Bé, gracies a tots de nou. Més tard penjaré la ruta amb les fotos, el track i aquestes coses que faig.
G R A C I E S.
29/11/08
Segeixo viu !!!!
Hola amics,
fa dies que no publico res al blog. Potser us preguntareu el perquè. La veritat és que segueixo amb la mateixa lesió que no em deixa agafar la bicicleta i, quan no fas coses, tampoc ens tens per explicar. Ara mateix, no faig res mes que planejar possibles sortides per quan estigui be. M'agradaria poder anar fins a Andorra desde Girona amb la meva nova bici, que encara no he estrenat, m'agradaria fer moltes rutes que he buscat amb la BTT, etc. Però de moment, res de res de res. Seguiré fent els exercicis de recuperació que m'ha dit el quiromassatgista a veure si, en questió d'un meset, aconsegueixo estar millor.
Apasiau que diem aquí.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
